Universitat Rovira i Virgili

Biografia

Josep Antoni Baixeras Sastre, fill d'Enric Baixeras i Joaquima Sastre, va néixer a Tarragona el 20 d'abril de 1927 i va ser el petit de quatre germans. La seva família, inserida en la burgesia dretana de la Lliga, li proporcionà una formació ferma i variada i una educació literària ben dirigida.

Als nou anys va perdre el pare. Enfonsada l'economia familiar, amb l'agreujant de la Guerra Civil, el futur escriptor passà a una situació menys confortable. L'ensenyament primari va transcórrer de forma totalment convencional -col·legi de monges- fins que la crisi econòmica al·ludida, paradoxalment, van permetre a Baixeras seguir un curs a l'Escola Oficial francesa que existia aleshores a Tarragona, on adquirí unes bases lingüístiques i culturals europees sòlides.

Després de la interrupció dels tres anys de la guerra, Josep A. Baixeras pogué estudiar el batxillerat a l'Institut de la ciutat. En el moment d'escollir els estudis que definirien el seu futur professional, malgrat preferir la psicologia o qui sap si la neurologia, raons econòmiques i familiars van fer-lo decantar per estudiar la carrera de Dret a la Universitat Central de Barcelona. A Barcelona va poder viure l'ambient universitari d'aquells temps, però també va patir una experiència interior difícilment superable: l'evidència de comprovar que, a diferència de Tarragona, la formació d'algun dels seus companys universitaris era superior a la seva, fins i tot en parcel·les de coneixement en què fins llavors s'havia sentit molt segur.

Passat el període d'estudis a Barcelona, Baixeras va retornar a la seva ciutat, on hagué de combinar els darrers cursos de la carrera amb una feina administrativa a la Junta d'Obres del Port. La seva afecció per l'escriptura sorgí durant aquests temps d'estudi i de treball "com una necessitat vital" en el marc d'una Tarragona de producció cultural condicionada i anul·lada. Baixeras començà a teixir comèdies i contes i a presentar-los als primers concursos convocats durant la postguerra, a partir dels quals va conèixer el periodista i crític teatral Adolf Marsillach (el pare de l'actor adés desaparegut) i va fer amistat amb figures literàries com Octavi Saltor, Tomàs Garcés -també advocat en exercici-, l'editor Santiago Albertí i, principalment, Joan Triadú. Els primers intents editorials van ampliar aquesta relació amb la figura admirable, colossal, de Francesc de B. Moll.

Baixeras patí un període de silenci creatiu, però invertí els seus esforços en altres camps de la cultura i de la política. Amb l'ajut de Joan Triadú va encapçalar el grup que va instaurar l'Òmnium Cultural a Tarragona -ell en va ser el primer president-, i la seva inclinació cap als plantejaments nacionalistes i progressistes el portà a formar part de la candidatura de l'Entesa dels Catalans, composta per Estat Català, ERC, Socialistes de Catalunya, PSUC i independents. Així, des de l'any 1964, se centrà en diverses activitats: durant un temps, en la seva feina com a senador i, més tard, com a regidor de l'Ajuntament de Tarragona i Diputat Provincial -encapçalà com a independent la llista del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC)-, i continuà simultàniament la seva trajectòria professional. Alhora, durant uns quants anys d'aquest període de silenci, concretament des de 1963 fins a 1975, es pogueren sentir les seves paraules en els comentaris periodístics -d'una prosa didàctica i d'un llenguatge ric i formal- que cada dilluns pronunciava des de Ràdio Tarragona unes cròniques que plasmaven la realitat cultural tarragonina i catalana.

Va ser investit Doctor Honoris Causa per la Universitat Rovira i Virgili el 23 de febrer de 2004, en un acte commemoratiu del 25è aniversari de la Constitució espanyola i en l'intent de cop d'Estat de 1981. Morí el 24 d'agost de 2008 a Tarragona.