Crònica de les Jornades Margarida Aritzeta

Els estudiants Joan Pere Fortuny Virgili i Marta Terreu Celma guanyen la beca de la Càtedra per cursar estudis de doctorat o màster en l’àmbit de la filologia catalana

La Càtedra Josep Anton Baixeras de Patrimoni Literari Català va organitzar els passats dies 26 i 27 de novembre les seves sisenes jornades, enguany dedicades a la figura de Margarida Aritzeta. Margarida Aritzeta (Valls, 1953) ha estat professora de teoria de la literatura i literatura comparada a la Universitat Rovira i Virgili, i actualment és una de les veus més importants de la narrativa catalana. Les jornades comptaren amb la col·laboració de la Fundació Privada Mútua Catalana, del PEN Català, de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, d'Òmnium Cultural de l'Alt Camp i el Tarragonès, de l'Ajuntament de Valls i de la Xarxa de Cultura de Valls.

El 26 de novembre es dugué a terme, al Teatre Principal de Valls, la inauguració de les jornades, on el pianista Antón Cardó i la mezzosoprano Elena Gragera interpretaren l'espectacle «La música a la narrativa de Margarida Aritzeta».

El gruix de les conferències tingué lloc el dia 27 al Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili. En primer lloc, es dugué a terme la presentació del nou quadern de la Càtedra Josep Anton Baixeras dedicat a Aureli Capmany a càrrec de Carme Oriol, qui explicà breument el contingut del quadern. Tot seguit es procedí al lliurament de beques. Es tracta de la beca "Josep Anton Baixeras Sastre - Fundació Privada Mútua Catalana" per cursar estudis de doctorat o màster en l'àmbit de la filologia catalana.

La primera intervenció de la jornada fou la d'Alfons Gregori, que per mitjà d'una videoconferència des de la Universitat Adam Mickiewicz de Poznan parlà sobre «La fantasia èpica de Margarida Aritzeta: les novel·les Atlàntida i El gorg negre». En aquesta conferència Gregori analitzà el funcionament de la fantasia èpica en Aritzeta, tot fent referència a les seves influències teòriques i literàries, el qual li permeté fer una dissertació teòrica sobre la fantasia. Després d'un descans, tingué lloc la conferència de Pere Martí, «Margarida Aritzeta: passió per fabular. Aproximació a la seva obra literària per a joves». Martí feu referència al respecte, l'exigència i el rigor que diposita Aritzeta sobre la seva obra juvenil, tot comentant la voluntat de l'escriptora de fer reflexionar els lectors joves mitjançant un to filosòfic i la presència de la denúncia social posant l'èmfasi en l'ocultació de la diferència i els marges. D'aquesta manera, es queixà també de l'oblit que recau sobre l'obra juvenil d'Aritzeta.

Tot seguit, Pilar Arnau digué una conferència titulada «Algunes lectures possibles d'un mosaic narratiu: Perfils de Nora». En aquesta, Arnau analitzà la novel·la tot parlant del seu caràcter realista i del personatge de Nora, que serveix com a conductora per explicar un segle farcit de canvis, com són els canvis socials i urbanístics de la Barcelona dels anys 20, i d'innovacions estètiques. Així, destacà l'estructura narrativa de la novel·la, una estructura molt complexa i plena d'el·lipsis. A continuació, Montserrat Palau parlà de la novel·la negra conreada per Margarida Aritzeta amb la conferència «Aritzeta negra». Palau feu una panoràmica dels temes i els motius literaris de cada una de les obres de gènere negre d'Aritzeta, tot destacant la saga formada per L'amant xinès, Els fils de l'aranya i Rapsòdia per a un mort. Així, destacà l'espai de crítica i denúncia social que obre Aritzeta mitjançant la confluència de l'estètica realista amb els elements propis del gènere negre, posant èmfasi també en els marges ocults de la societat.

Per acabar, tingueren lloc les conferències d'Àlex Broch, «L'obra crítica i d'investigació literària de Margarida Aritzeta», i la de Maria Moreno, «Memòria i discurs en l'herència de Cuba». Les jornades culminaren en un profitós debat entorn les aportacions de les diferents ponències.